Benvingut sia l'ingrés mínim vital
Article complert: https://sindicsantcugat.cat/noticies/84-benvingut-sia-l-ingres-minim-vital
El govern de Madrid ha aprovat un ingrés mínim vital d’entre 461,5 i 1015€ per família, que haurà d’afectar a 850.000 famílies, integrades per 2,3 milions de persones, segons la seva situació i la renda de la família. Aquest ingrés suposa en total uns 3.000 milions € anuals.
Aquest ingrés mínim vital és compatible amb altres ingressos, i en particular i molt important, amb la renda mínima de ciutadania que ja existeix a 17 CCAA de l’Estat, i que afecten unes 300.000 famílies.
En el cas de Catalunya, la renda garantida de ciutadania es va aprovar fa tres anys i ha anat augmentant de mica en mica. Avui, segons els membres de la unitat familiar, va dels 664 (per a un sol membre) als 1.028 euros (a partir de 5 persones). Ara es podrà complementar en les condicions establertes amb el nou ingrés mínim vital.
Cal recordar que, segons dades d’Eurostat, l’Estat espanyol és el cinquè estat dels vint-i-vuit de la Unió Europea amb la taxa de pobresa més alta, un 21,5% del total, mentre la mitjana dels 28 Estats és del 16,9%.
https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Income_poverty_statistics/es&oldid=456699
Dins d’España, segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Condicions de vida de l’INE del 2018, la taxa de pobresa és molt desigual, des del 6% del país basc i 8,9% a Navarra, fins al 32,0% a Andalusia i 37,6% a Extremadura, mentre que a Catalunya és del 13,6%.
https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=9963
El problema de fons és la devaluació de l’activitat econòmica del país, no hi ha treball (i menys encara treball de qualitat) per a totes les persones que volen (i necessiten) treballar, i la pressió de la demanda de treball fa que les condicions siguin dolentes, en estabilitat laboral i en retribució, arribant a l’absurd que es doni pobresa també entre les persones/famílies que treballen, com per exemple es veu en aquestes dades de la UGT:
- 41,2%, és a dir, 4 de cada 10 treballadors i treballadores, es troben en situació de precarietat laboral
- 23,5%, gairebé 1 de cada 4 assalariats i assalariades, té un salari baix
- 17%, gairebé 1 de cada 6 treballadors i treballadores estan en risc de pobresa o exclusió social
- 48,3%, gairebé 1 de cada 2 persones a l’atur es troben en situació de risc de pobresa o exclusió social
http://ugt-cat.net/subdominis/premsa/2019_Precariat%20i%20pobresa%20laboral.pdf
Benvingut sia el nou ingrés mínim vital, malgrat que aplicar els mateixos criteris a tot arreu no sigui equitatiu, doncs una mateixa quantitat de diners representa coses diferents segons la regió o comunitat autònoma i segons la zona urbana o rural dins de la regió, i malgrat les complexitats i burocràcia de la seva aplicació.
Sigui aquest un pas més en el camí cap a una renda mínima personal, que ens serà imprescindible en el món que ens arriba d’escassedat de treball.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 1 de juny de 2020
El govern de Madrid ha aprovat un ingrés mínim vital d’entre 461,5 i 1015€ per família, que haurà d’afectar a 850.000 famílies, integrades per 2,3 milions de persones, segons la seva situació i la renda de la família. Aquest ingrés suposa en total uns 3.000 milions € anuals.
Aquest ingrés mínim vital és compatible amb altres ingressos, i en particular i molt important, amb la renda mínima de ciutadania que ja existeix a 17 CCAA de l’Estat, i que afecten unes 300.000 famílies.
En el cas de Catalunya, la renda garantida de ciutadania es va aprovar fa tres anys i ha anat augmentant de mica en mica. Avui, segons els membres de la unitat familiar, va dels 664 (per a un sol membre) als 1.028 euros (a partir de 5 persones). Ara es podrà complementar en les condicions establertes amb el nou ingrés mínim vital.
Cal recordar que, segons dades d’Eurostat, l’Estat espanyol és el cinquè estat dels vint-i-vuit de la Unió Europea amb la taxa de pobresa més alta, un 21,5% del total, mentre la mitjana dels 28 Estats és del 16,9%.
https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Income_poverty_statistics/es&oldid=456699
Dins d’España, segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Condicions de vida de l’INE del 2018, la taxa de pobresa és molt desigual, des del 6% del país basc i 8,9% a Navarra, fins al 32,0% a Andalusia i 37,6% a Extremadura, mentre que a Catalunya és del 13,6%.
https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=9963
El problema de fons és la devaluació de l’activitat econòmica del país, no hi ha treball (i menys encara treball de qualitat) per a totes les persones que volen (i necessiten) treballar, i la pressió de la demanda de treball fa que les condicions siguin dolentes, en estabilitat laboral i en retribució, arribant a l’absurd que es doni pobresa també entre les persones/famílies que treballen, com per exemple es veu en aquestes dades de la UGT:
- 41,2%, és a dir, 4 de cada 10 treballadors i treballadores, es troben en situació de precarietat laboral
- 23,5%, gairebé 1 de cada 4 assalariats i assalariades, té un salari baix
- 17%, gairebé 1 de cada 6 treballadors i treballadores estan en risc de pobresa o exclusió social
- 48,3%, gairebé 1 de cada 2 persones a l’atur es troben en situació de risc de pobresa o exclusió social
http://ugt-cat.net/subdominis/premsa/2019_Precariat%20i%20pobresa%20laboral.pdf
Benvingut sia el nou ingrés mínim vital, malgrat que aplicar els mateixos criteris a tot arreu no sigui equitatiu, doncs una mateixa quantitat de diners representa coses diferents segons la regió o comunitat autònoma i segons la zona urbana o rural dins de la regió, i malgrat les complexitats i burocràcia de la seva aplicació.
Sigui aquest un pas més en el camí cap a una renda mínima personal, que ens serà imprescindible en el món que ens arriba d’escassedat de treball.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 1 de juny de 2020
