Estem en la tercera setmana de confinament ciutadà, amb els inconvenients que això comporta sobretot a les famílies amb nens i/o als residents en habitatges petits.

Tot aquest esforç és per intentar evitar un col·lapse del sistema sanitari, especialment de les UCI -unitats de cures intensives – degut al ritme exponencial de contagis que es produirien si no actuéssim. Un cop el virus s’ha estès, a poc a poc ens anirà arribant a tots, però millor ho faci esglaonadament, quan ja tinguem bons mitjans diagnòstics, vacunes i llits lliures als hospitals.

Per evitar contagis, la millor solució hauria estat identificar amb proves diagnòstiques les persones prèviament contagiades, aïllar-les i tallar la cadena. Com que per falta de mitjans no s’han pogut fer aquestes proves diagnòstiques de manera massiva, s’ha aplicat la solució d’aïllar-nos a tots, de confinar-nos, amb els inconvenients familiars i les conseqüències de paràlisi econòmica que comporta. Conseqüències que poden ser pitjor que la crisi del 2008.

Probablement avui hi ha molts milers, potser centenars de milers de persones que han sofert o sofreixen la infecció, la major part d’elles de forma asimptomàtica, però que poden contagiar a altres persones.

Ara no podem fer res més que evitar el contacte amb qualsevol persona, i el confinament n’és l’única manera. Però un confinament no pot ser total (hi ha excepcions justificades), i no entenc com una d’aquestes excepcions no és sortir de casa a fer esport de manera individual, ni sortir a passejar amb nens. Quan sí que es permet sortir amb els gossos. Les conseqüències psicològiques d’un tancament perllongat i massiu les patirem després.

Per altra banda, fiar el compliment del confinament a mesures coercitives és una mostra de què els governants no confien suficientment en la responsabilitat de la ciutadania, i què la ciutadania no confia suficientment en com s’apliquen les mesures dictades pels governants.

El llistat de què es pot fer i del que no es pot fer és massa detallista, amb poc marge d’interpretacions i en canvi la qualificació dels incompliments i l’import de la sanció és massa discrecional, amb possibilitats d’error o abús per part dels agents encarregats de denunciar. Una «desobediència a l’autoritat» es castiga amb una sanció d’entre 601 a 30.000 €, i «accions que, durant una emergència, posin en risc persones o béns» amb una sanció d’entre 1.501 i 60.000 €. Saludar a algú pot entrar en aquest supòsit? Aquestes imprecisions invaliden el model coercitiu.

Reivindico el dret a la salut en el seu sentit més ampli, incloent-hi el dret a sortir de casa de manera responsable, evitant contactes innecessaris, però permetent l’esbarjo dels nens i l’activitat esportiva individual.

Vull acompanyar als santcugatencs i santcugatenques en aquests moments difícils, en què el confinament produeix greus inconvenients i disminucions o pèrdues d’ingressos a moltes persones i empreses, i recordar que @sindicsantcugat està a disposició de tothom per fer arribar a les autoritats les inquietuds dels ciutadans.

Sant Cugat del Vallès 1 d'abril de 2020