Al principi vaig pensar que seria com la grip aviar, les vaques boges o el SARS.

Vaig pensar que el xarampió i la grip comú maten anualment moltes més persones, i n’estem acostumats.

Què l'Ebola és molt més mortífer, i no en fem cas per què passa a l’Àfrica i no a Europa.

Què les guerres, provocades per l’home, maten molt més.

Què la fam i la pobresa, aquestes sí, maten continuadament, i seguim protegint l’agricultura europea i impedint el desenvolupament dels pobles.

En suma, que eren uns exagerats.

Però no eren uns exagerats. Aquest nou virus, un entre bilions de virus, és desconegut.

Sols sabem d’ell que és extremadament contagiós, potser per no tenir ningú anticossos previs, que no tenim vacuna, i que provoca dificultats respiratòries o pneumònia, que en un percentatge no negligible dels casos és mortal.

És més mortal especialment, com totes les malalties, entre les persones més dèbils, per vellesa o per malalties prèvies. En quins percentatges? Depèn de diversos factors: del tipus de població (més o menys envellida), de les possibilitats de tractament, que no cura, amb respiradors assistits, i també depèn, i molt, de si calculem sobre els casos reals (molts lleus i desconeguts) o sobre els casos diagnosticats.

A més de la mortalitat, és important també la necessitat d’hospitalització. I la possibilitat real, i sembla que inevitable, de col·lapse del sistema sanitari. Per això estem fent el que estem fent, confinar-nos a casa, per evitar contagis i hospitalitzacions. Per això critiquem, i en tenim dret, determinades decisions polítiques que permeten aglomerar-se encara en transports col·lectius, o de no tancament de determinats territoris.

Critico també el protagonisme militar i el llenguatge bèl·lic, pel que suposa de deteriorament dels drets humans. La ciutadania és madura, i com sempre hi ha excepcions, però la solució no és la repressió, sinó la informació i la confiança. I els polítics se l’han de guanyar la confiança, ens han fallat massa vegades.

Parlar de «virtudes castrenses de obediencia i disciplina»?, millor parlar de responsabilitat i solidaritat. Desinfectar el port i fer-se fotos? Millor desinfectar residències per la gent gran...

Diuen que la infecció ens arribarà a quasi tots, a uns dos terços de la població, la gran majoria de forma lleu, i això no serà més ( ni menys) greu que la grip que ara ja patim, però si és de forma esglaonada, el sistema sanitari i les urgències hospitalàries ho podran gestionar.

En tot cas, ara com ara, España és el 4t país del món en nombre de morts per COVID-19, darrere d’Itàlia, Xina i Iran. I la Xina i Iran van de baixa, pel que malauradament aviat serem segons, darrera Itàlia. Segons del món en morts per coronavirus. Alguna cosa hauran de dir els nostres gestors. I alguna cosa haurem d’aprendre els ciutadans.

Les conseqüències econòmiques les trobarem aviat. I aquí també la responsabilitat és compartida. Empreses tancades, treballadors al carrer, atur galopant, Estats en quasi fallida,.. Els governs fan i han de fer política i derivar pressupost per pal·liar els danys. La Unió Europea i el BCE han de posar-se les piles. I els ciutadans hem de ser responsables i mirar una mica amunt. Si jo no pago el rebut de les extraescolars, l’empresa o l’AFA no pot pagar els treballadors, aquests no poden pagar el lloguer ni les necessitats diàries,... Una cadena de despropòsits. Mirem tots de ser responsables. I solidaris.

Vull expressar els meus millors desitjos de recuperació als conciutadans de Sant Cugat, i del món, que estan patint la malaltia, i ànims a les famílies dels que han sofert pèrdues humanes.

#joemquedoacasa

#josegueixopagant

#joevitocontactes

Sant Cugat del Vallès, 18 de març de 2020